Els darrers dies, l’estat salvadoreny, sota estat d’excepció, ha capturat Alejandro Henríquez, advocat de la cooperativa El Bosque, i Ruth López, cap de la unitat d’anticorrupció i justícia de l’ONG Cristosal. Són dues afectades més per la persecució contra la dissidència política, que també afecta l’exercici periodístic. Un recent informe publicat per l’Asociacion de periodistas de El Salvador (APES) assenyala que el 2024 les agressions contra la premsa han incrementat un 154%. En parla Daniel Valencia, periodista, fundador i director del diari independent Redacción Regional. Denuncia les limitacions i amenaces que enfronta el periodisme, en un context de repressió que fa, d’enguany, un dels anys més crítics per a l’exercici de la llibertat de premsa al país centreamericà.
Quines són les principals amenaces que travessa el periodisme independent a Centreamèrica?
Són molt grans. A Nicaragua, per exemple, ara mateix no hi ha cap periodista. La premsa de Nicaragua s’ha enfrontat ja a tres dictadures i fa unes setmanes, Ortega els va llevar el document d’identitat. És un nou mecanisme de censura. A molts col·legues els han tret la nacionalitat, la majoria estan refugiats a Costa Rica, i això ja et posa en perspectiva de com està la regió. A Hondures hi ha una persecució molt gran contra les defensores de drets humans i els periodistes, i el govern hondureny està seguint el mateix camí que Ortega, també aliat del president de El Salvador, Nayib Bukele.
I a El Salvador quines són les amenaces més destacades per a la professió?
“La manca de fons que obtenen els mitjans de comunicació indepenents ha fet que es rescindiren contractes, que es paralitzen cobertures i publicacions, i això redueix les veus i la capacitat de denúncia”
Ara mateix impera el silenci, perquè el que queda de l’ecosistema de mitjans és molt reduït. El cop que ha suposat el bloqueig dels fons de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID en les seves sigles en anglès), ha acabat per silenciar l’ecosistema de mitjans independents, que són al voltant d’una dotzena. La manca de fons ha fet que es rescindiren contractes, que es paralitzen cobertures i publicacions, i això redueix les veus i la capacitat de denúncia. La persecució a El Salvador, és en realitat, una amenaça velada.
Què vols dir quan dius que al El Salvador hi ha una amenaça velada contra el periodisme?
Es tracta de tenir-te tot el temps en alerta i en actitud defensiva, i aquest estat permanent no et deixa exercir el periodisme. Tens por que, en qualsevol moment, et puguen arrestar. L’Associació de Periodistes de El Salvador (APES) fa temps que registra persecucions de plantilles, acomiadaments d’equips, amenaces o retencions temporals de periodistes en cobertures… Cap d’aquestes situacions suposa un escàndol internacional perquè, com he dit abans, es tracta d’una amenaça velada, és a dir, s’amenaça per exemple amb entrar a la presó, però de vegades no es compleix l’amenaça. És com viure sota la guillotina. Sembla que no existeix aquesta amenaça directa perquè no ens empresonen a tots.
Quins efectes directes sobre la premsa independent ha suposat la retirada dels fons de cooperació USAID?
En general, a molt poca gent li agrada invertir en periodisme crític i la supervivència de la majoria de mitjans independents és gràcies a la cooperació i a les organitzacions no governamentals que enforteixen el periodisme. La retirada dels fons USAID ha obert una cruïlla que ens obliga a buscar la supervivència en altres llocs. A El Salvador hi ha una cultura periodística molt interessant i forta que es nodreix als noranta i que ha viscut una explosió durant els últims governs de dreta. Això ha permès que l’any 2025 comptem amb dotze mitjans independents obertament feministes, d’investigació i en defensa del medi ambient. Bukele sabia que una de les primeres coses que havia de fer era desarmar aquests mitjans, però no ho ha aconseguit. Ara, però, el silenci s’ha fet ensordidor, el cop ha estat molt gran, perquè la cooperació ens permetia generar apostes interessants, tenir més material i gent. Els mitjans que tenien menys recursos ja quasi no publiquen més que algunes editorials, i tenen molt poc marge de maniobra. Per tant, l’aposta principal de Bukele és acabar amb els mitjans grans, impresos, perquè tenen molta convocatòria i pel camí arrasar amb tot el que està en el mig, que és el periodisme independent. La primera víctima va ser El Faro.
El govern de Nayib Bukele ha limitat l’accés a la informació i a les fonts públiques?
“Bukele carrega contra els mitjans independents perquè diu que són els seus enemics i que faci el que faci aniran en contra d’ell”
Sí, per exemple quasi no hi ha informació pública al nostre abast i els funcionaris de l’estat no accepten entrevistes amb periodistes crítics. Una de les primeres coses que fa Bukele és encarregar-se de l’Instituto de Acceso a la Información Pública (IAIP), elegint als nous membres. Aquesta va ser la primera institució que va caure, i amb ella, la Ley de acceso a la información pública. Per altra banda, quan Bukele guanya les eleccions el febrer de 2019, tot i ser molt mediàtic, de sobte desapareix dels mitjans i de les seues plataformes. Torna a aparèixer a l’abril, un mes abans de prendre possessió del càrrec de president, i anuncia el seu futur dins del partit Nuevas Ideas, que encara no estava consolidat. Aleshores, amb aquesta excusa, emet un Facebook Live on la major part del seu discurs és una consigna contra els mitjans i la premsa independent. Quan pren al poder, sembra la base d’aquest discurs i parla d’“el pèl a la sopa”. És a dir, carrega contra els mitjans independents perquè diu que són els seus enemics i que faci el que faci aniran en contra d’ell. Per això, els funcionaris tenen ordre directa de no mantenir contacte amb cap periodista que no siga de les grans cadenes de televisió que estan alineades amb l’estat. En paral·lel, però, Bukele crea el Diario El Salvador, que passa a ser el seu òrgan de propaganda.
Quines estratègies heu anat generant per fer front a aquestes amenaces i obstruccions?
M’agrada la frase de l’historiador Roberto Turcios que deia que, enfront de l’autoritarisme, el periodisme és clau. Ens trobem en un moment en el qual ens hem d’unir per explicar el país, unir els nostres esforços per construir una taula editorial comuna que ens permeti continuar denunciant i relatant el que passa. A la vegada, hem de veure si en conjunt podem fer un crit d’ajuda a la Comunitat internacional. No podem deixar de fer periodisme. El que fem és un periodisme de resiliència i resistència.
