En la vigília de l’1 de Maig, cal pas recordar-te, fidel lector de la Directa, la importància d’aquesta jornada. Tant se val des d’on llegeixis aquesta columna, és important mobilitzar-se en aquesta data. Ja veus per on vaig? Saps que molt probablement acabaré parlant-te de la Catalunya Nord i de l’extrema dreta. Ben vist!
Doncs parlem de l’1 de Maig a Perpinyà i de l’extrema dreta! Perquè sí, des de fa uns quants anys, Reagrupament Nacional (RN) ha triat organitzar la festa del seu partit aquell dia. Al principi, gairebé feia gràcia, quasi bé era ridícul. Ens arribaven imatges d’un acte folklòric en honor de Joana d’Arc que reunia un ramat de militants a París, però que feia pas gaire ombra a la manifestació tradicional de l’1 de Maig als carrers parisencs. La idea semblava absurda: realment l’RN pensava que podia competir? L’1 de Maig és una institució, era impossible que la festa de l’RN quedés pas constantment eclipsada. Calia canviar d’estratègia. Deixar París i deslocalitzar l’esdeveniment en un altre lloc (segur que ja veus quin serà aquest lloc): Perpinyà!
L’any passat Marine Le Pen i Jordan Bardella se van trobar aquí per fer un míting gegant. Mai havia vist tantes càmeres i micròfons per l’1 de Maig perpinyanenc
Així és com l’any passat Marine Le Pen i Jordan Bardella se van trobar aquí per fer un míting gegant. Mai havia vist tantes càmeres i micròfons per l’1 de Maig perpinyanenc. Òbviament, la info central era pas la nostra mani, sinó buscar imatges pels reportatges… sobre el míting de l’RN. Segurament també se buscaven imatges d’una possible confrontació dels manifestants amb l’electorat lepenista, però les autoritats van fer el possible per impedir que ningú s’apropés al míting. Una manifestació passada per aigua, cap enfrontament i un Palau de Congressos ple de banderes franceses: aquesta és la imatge que quedarà de l’1 de Maig del 2024 a Perpinyà. Enguany, el duet Le Pen/Bardella se desplaça de nou, pas a Catalunya Nord… sinó a Narbona, a una cinquantena de quilòmetres al nord de Salses (si te vas perdre les classes de geografia dels Països Catalans, és el municipi català més septentrional).
Llavors, sorgeix un dilema entre la militància nord-catalana: on manifestar-se? A Narbona per romandre units contra l’extrema dreta allà on sigui i per donar suport als nostres veïns occitans (dels quals alguns van venir aquí l’any passat)? Fer això és també córrer el risc de «buidar» la manifestació de Perpinyà, una vila on ens calen desesperadament forces i sentir que podem ser molts.
A més, el context polític entra en joc: recordem que a Narbona és un personatge polític recentment condemnat per la justícia que la gent anirà a aclamar (gairebé ho havíem oblidat). Si Marine Le Pen ha acaparat totes les mirades, oblidem pas tampoc que ha pas estat l’única condemnada; entre altres, Louis Aliot, batlle de Perpinyà, també ha estat castigat per la justícia. Posaré cometes perquè l’RN, del qual s’anunciava gairebé la mort en el moment del judici, n’ha sortit finalment més fort que mai. Perquè sí, davant d’aquesta condemna, més de 20.000 persones han decidit afiliar-se al partit a l’Estat francès en menys d’una setmana. El que ens faltava.
Com és possible que els Le Pen i Aliot desviïn milions d’euros i semblin sortir-ne gairebé il·lesos? Com podem deixar que governi la vila un polític condemnat per malversació?
Encara que sembli estrany dir-ho, pensi que desgraciadament l’equilibri de forces a Perpinyà està desequilibrat i en contra nostra; que davant les forces d’esquerres hi ha un partit d’extrema dreta poderós que ha convertit la capital nord-catalana en el seu terreny de joc. L’esperança que teníem de veure el batlle condemnat severament s’ha fet miques. La sensació d’injustícia i impunitat és gegant. Com és possible que els Le Pen i Aliot desviïn milions d’euros i semblin sortir-ne gairebé il·lesos? Com podem deixar que governi la vila un polític condemnat per malversació? És terrible, però darrerament tenim la sensació que la vergonya ha canviat de bàndol. Que votar a l’extrema dreta ja és pas més tabú (per pas dir que és guai) i que manifestar-nos pels nostres drets s’ha convertit en una desviació «woke».
Sembla que l’extrema dreta cada cop està més confiada. Aquestes últimes setmanes ha aconseguit forçar la justícia a fer marxa enrere, sota pressió mediàtica, política i popular. Ha imposat el seu relat victimista, ha presentat el seu judici com un atac contra la democràcia i ha aconseguit arrossegar amb ella una part de la dreta política, començant pel Govern.
En una setmana, hem tingut l’assassinat islamòfob d’Aboubakar Cissé, un adolescent neonazi ha assassinat una companya de classe a Nantes i una vintena de militants d’extrema dreta ha fet una «expedició punitiva» a Albi
Sí, però espereu, aquestes darreres setmanes l’extrema dreta ha fet més coses. Cal pas remuntar-se gaire enrere, només a l’anterior. En només una setmana, hem tingut l’assassinat islamòfob i racista d’Aboubakar Cissé en una mesquita a Occitània, un adolescent apassionat pel nazisme que ha assassinat una companya de classe a Nantes (Bretanya), o encara una vintena de militants d’extrema dreta que han fet una «expedició punitiva» al centre d’Albi (Occitània) provocant nombrosos ferits. Vet aquí de què és capaç l’extrema dreta, i vet aquí a què juga l’RN: a alimentar les flames d’uns militants exaltats que se senten més poderosos i lliures que mai. Perquè la confiança, tristament, ha canviat de bàndol, i aquest bàndol, mata.
Així doncs, abandonem pas l’1 de maig, mobilitzem-nos arreu, massivament, i fem d’aquesta festa una jornada radicalment antifeixista!
