“Encara no tenim paraules per a entendre la manera tòxica i biocida en què hem estructurat la vida”. El que diu aquesta frase, del llibre Economías feministas. Arraigo, vínculo, subversión, crec que és veritat. El nostre vocabulari està construït per a normalitzar aquesta forma de vida, una forma de vida que és justament això: una. Una de tantes possibilitats.
El llibre recopila textos de l’economista i activista Amaia Pérez Orozco junt amb altres autores, alguns dels quals fruit de sessions de debat col·lectiu on s’aprofundeix en el conflicte capital-vida, especialment en els seus impactes i en com “fer les paus amb la biosfera” i dissenyar una economia que procure vides dignes. Quin paper li donem a les polítiques públiques? Quines cures per a quina societat? Com eixim de la roda dels treballs alienadors i alliberem temps per a la vida?
El 29 de maig, quan farà set mesos de la dana, s’ha convocat una vaga general al País Valencià. El detonant principal gira al voltant de la gestió prèvia i posterior de l’emergència
El 29 de maig, quan farà set mesos de la dana, s’ha convocat una vaga general al País Valencià. El detonant principal gira al voltant de la gestió prèvia i posterior de l’emergència, exigint responsabilitats polítiques i reparació i justícia per a les víctimes i el seu entorn, però també està carregada de motius socials com ara la situació de l’ensenyament, l’habitatge i la sanitat o de denúncia per l’acord de pressupostos amb Vox, que incorpora el programa electoral del partit d’extrema dreta. La vaga, amb el suport del recentment constituït Acord Social Valencià, és una crida contra el negacionisme climàtic i el capitalisme desaforat i per una reconstrucció sota un nou paradigma. No són paraules buides. Són aspectes que, més enllà de teories, han travessat la societat valenciana des del 29 d’octubre. Se n’ha parlat als carrers, s’han lligat conseqüències, s’han patit en primera persona.
No sé si aquesta vaga farà caure Mazón. En tot cas, la seua caiguda és només un pas, clau i de gran simbolisme i empoderament, però amb el qual no podem conformar-nos. El procés que tenim per davant per a construir altres formes de vida diferents d’aquesta, serà necessàriament llarg i, en aquest marc, la vaga general és un següent pas obligatori per a generar i enfortir espais de diàleg horitzontals i interseccionals i per a vertebrar als moviments socials del territori. Un pas més per a aconseguir la capacitat de forçar al sector públic des de la comunitat.
No sé si aquesta vaga farà caure Mazón. En tot cas, la seua caiguda és només un pas, clau i de gran simbolisme i empoderament, però amb el qual no podem conformar-nos
Lligant aquest procés amb tot el que conta el llibre, un dels punts sobre els quals trobe que hauríem de parlar més és de com abordar la reconstrucció urbanística i d’infraestructures. En lloc d’escoltar les veus expertes i aprofitar per a fer un gir en la manera d’entendre la relació amb la terra (i amb l’aigua), s’està instrumentalitzant la urgència d’aquestes inversions per a continuar cimentant el territori i enriquint als de sempre i, al mateix temps, desprestigiar els moviments ecologistes i de defensa de l’horta tradicional, tirant enrere victòries socials com la Llei de l’Horta.
Per això, trobe que dins dels motius de la vaga faltaria la terra. És necessari parlar d’extractivisme, d’especulació, del model turístic explotador i qüestionar el creixement econòmic i la transició ecològica capitalista, amb la veu, per exemple, de la gran quantitat de grups que per totes les comarques s’han organitzat contra els macroprojectes energètics. I, per descomptat, hem de parlar més del nostre primer sector i de les seues particularitats, des d’un punt de vista crític amb el model agroexportador.
La defensa de polítiques públiques que augmenten el nostre marge d’autonomia ha d’anar de la mà amb descolonitzar i desasfaltar el nostre cap i inventar noves paraules
Tornant a la contundent afirmació del principi, si no tenim paraules per a entendre amb tota la profunditat que cal la desfeta que comporta la nostra forma de vida, podem transformar-la? Pense que la resposta no ha d’immobilitzar-nos, sinó servir per a entendre, com deia, que estem dins d’una transformació radical i complexa que necessita lluites integrals, on la defensa de polítiques públiques que augmenten el nostre marge d’autonomia ha d’anar de la mà amb descolonitzar i desasfaltar el nostre cap i inventar noves expressions i paraules.
I, parlant de canvi de mentalitat, del llibre em va interpel·lar molt una pregunta: “Com fem que la interdependència passe de ser una teoria que ens entra des de fora a una certesa que ens mou des de dins?”. Cadascuna veurem com ens ressona i com contestar. De moment, i situades en l’ara, la pregunta és molt més senzilla: som còmplices o ens rebel·lem? Si hi ha una cosa clara, és que el present és insuportable i que, de moment, hem d’eixir d’ací.
