El jutjat d’instrucció número 21 de València ha desestimat el recurs presentat per l’organització antirepressiva Alerta Solidària contra la inadmissió de la querella criminal pel cas del policia espanyol R. M. F., infiltrat en el moviment popular i antifeixista de València. En la resolució, amb data de 14 d’abril de 2025, la jutgessa rebutja que s’hagen comès els delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions i revelació de secrets, tal com també es va argumentar en l’escrit d’inadmissió. Per tal de justificar les infiltracions policials als moviments socials i “trobar sentit a l’operatiu policial”, es llegeix en la notificació, la magistrada assenyala que “no es poden passar per alt les dades en què es van produir els fets denunciats”, en referència a la tardor de 2019, quan “el Tribunal Suprem va dictar la sentència contra la causa especial 20907/18 (la coneguda sentència del procés)”.
La querella subratlla que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia “vulneren drets fonamentals” i van consistir en la “instrumentalització” i “cosificació” de les dues afectades a través de “l’establiment de relacions afectives”, i en “l’accés a informació reservada i privada de diferents col·lectius on participen les dues querellants”. A més a més, es considera que l’agent va assumir un paper protagonista en diverses accions de protesta i sabotatge. No obstant això, per a la magistrada, els fets denunciats no “troben acomodament en els tipus penals en els quals es fonamenta [la querella]”.
La jutgessa subratlla que no correspondria al jutjat valencià “atendre els arguments” de la querella ni “entrar a valorar decisions policials, més o menys encertades”
La jutgessa subratlla que no correspondria al jutjat valencià “atendre els arguments” de la demanda ni “entrar a valorar decisions policials, més o menys encertades, si no fos que les mateixes contravingueren l’ordre jurídic penal”. En aquest cas, considera que tot i que la figura d’agent infiltrat no està regulada en cap llei —només està reglamentada la figura d’agent encobert, en la llei d’enjudiciament criminal, per a supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents— “no significa que la mateixa estiga prohibida”.
De la mateixa manera que la sentència d’inadmissió de la querella, l’escrit de desestimació del recurs defensa que la funció dels agents infiltrats és la “captació, tractament i desenvolupament de la informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública”. En aquest sentit, recalca que no correspon al jutjat “entrar a valorar si els col·lectius on es va infiltrar el querellat suposaven, o no, un perill per a la seguretat pública”, però insisteix que els fets denunciats succeïren després de la publicació de la sentència del procés, quan “van ocórrer actes violents i desordres públics, amb talls de carreteres i autopistes inclosos, en Catalunya”.
Per a Maria Josep Martínez, d’Alerta Solidària, el jutjat “intenta justificar-ho per mitjà de la seua valoració personal, per exemple, quan fa referència al context polític posterior a la sentència del procés”
Per a Maria Josep Martínez, advocada de les dues activistes querellants i portaveu d’Alerta Solidària al País Valencià, l’argumentari del jutjat és “contradictori”. “D’una banda, diu que no s’ha d’obrir cap investigació i, per l’altra, intenta justificar la infiltració d’una manera molt poc acurada i per mitjà de la seua valoració personal, per exemple, quan fa referència al context polític posterior a la sentència del procés”. Martínez ha anunciat que han presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de València “assenyalant que no hi ha hagut cap investigació dels fets, tot i haver-hi indicis de comissió de delictes perquè es tracta d’una intervenció arbitrària i no justificada”.
El policia, sota la identitat falsa de Ramon Martínez Hernàndez, ha estat el tercer dels quatre espies descoberts de la promoció d’agents de l’any 2019. La seua missió d’espionatge es va centrar en el moviment popular i antifeixista de València i, més concretament, del barri de Benimaclet, a través de la seua infiltració en diverses organitzacions socials: Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta, la xarxa d’aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen a la Garrofera, una antiga lletera del barri de Benimaclet. Alhora, va establir vincles amb militants d’Acció Antifeixista València, que li van facilitar participar i liderar mobilitzacions i accions.
Fins ara ja són tres les querelles interposades arran de les infiltracions policials —pels casos de Dani, Maria i Ramon— i una demanda contenciosa administrativa pel primer episodi d’infiltració policial descobert, el de Marc Hernàndez Pons, que està pendent de resolució al Tribunal Constitucional. Amb relació a la querella del cas de Dani, Fiscalia va demanar al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que no admetés a tràmit la querella criminal, ja que considerava que no s’havia comès cap delicte. Mesos més tard, amb un argument similar al de Fiscalia, el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona també descartava la comissió de cap delicte. Irídia i CGT, impulsores de la querella, van recórrer a l’Audiència de Barcelona les inadmissions de Fiscalia i el jutjat. En el cas de Girona, sota la direcció lletrada de Benet Salellas, la querella es va presentar el novembre de 2023 i el jutjat d’instrucció encara no s’hi ha pronunciat.
